Páginas
- Página principal
- Presentación
- Servicios técnicos
- Investigación
- Publicaciones
- Divulgación
- Didáctica
- Jornadas, cursos y congresos
- Comunicaciones y conferencias
- Convenios
- Editorial
- Proyecto "Los primeros pobladores de Valentia"
- Proyecto "Desaparecidos"
- ARCHIVO DE PRENSA Grupo Paleolab
- Contacto
- JORNADES MAQUIS I MASOVERS ALS PORTS DE MORELLA (2017)
- MÉDICOS DEL PASADO (TALLER DIDÁCTICO)
- JORNADES PORTELL DE MORELLA (2018)
- EXHUMANT EL SILENCI (exposición itinerante)
- Canal de Youtube Grupo Paleolab Videos
lunes, 23 de octubre de 2017
viernes, 8 de septiembre de 2017
La maqbara de Morella (ss. X-XI) i la troballa d´un cervell de fa 1.000 anys
Morella ha donat a conèixer aquest matí els primers estudis i
conclusions de la troballa del carrer Verge del Roser amb una
conferència a la Sala del Justícia de l’ajuntament. La xerrada Primeres evidències bioantropològiques d’època islàmica a Morella
mostra com a partir dels cossos trobats s’han realitzat diferents
estudis que mostren que la ciutat de Morella té una part de la seua
història d’origen islàmic i que aquestos van estar assentats en aquest
territori. A més data la troballa entre els anys 945 i 1020 i conclou
que es tractava d’un cementeri situat fora de les muralles d’aquella
època.
La xerrada ha estat a càrrec de l’arqueòleg morellà Ramiro Pérez,
l’arqueòloga Elisa García-Prósper i el doctor Manuel Polo. Aquestos han
comentat la forma en la que han treballat amb les restes trobades i les
conclusions que han pogut extraure dels seus anàlisi. Així destaquen els
estudis radiocarbònics per a datar els cossos amb molta precisió, els
quals els ha realitzat un prestigiós laboratori americà. A més de la
datació confirmada, també s’han donat a conèixer indicis de malalties
que patien i quin tipus de dieta alimentària tenien.
L’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, ha destacat que “des que es
va fer la troballa es va comentar que podien ser restes islàmiques, però
havíem d’esperar als estudis per a concretar i ratificar si les
primeres conclusions eren certes”. L’edil ha comentat que “amb la
xerrada d’avui hem conegut més detalladament la troballa que es va fer i
veure una part i època de la nostra història que no es coneixia fins
ara”. Rhamsés ha recordat que “quan es va realitzar la troballa va
generar molta expectació entre la població i els mitjans de comunicació,
així, és molt important estudiar-la per a saber més sobre la història
de Morella, per on han passat tot tipus de cultures i civilitzacions”.
Finalment, Rhamsés ha volgut “agrair a Ramiro, Elisa i Manuel la seua
tasca, la qual no ha acabat encara, per a mostrar-nos els secrets que
amaga Morella en la seua història”.
Un cervell de fa 1.000 anys
La
troballa arqueològica del carrer Verge del Roser ha destacat pel
descobriment d’un cervell que s’ha conservat durant 1.000 anys. Aquest
podria ser el més antic que s’ha trobat a la península amb un bon estat
de conservació. En aquestos moments es conserva a temperatura constant
entre zero i quatre graus i s’estan realitzant rèpliques en 3D per
exposar i poder-lo estudiar. Tanmateix, els responsables estan valorant
les diferents opcions que hi ha per a poder realitzar una biòpsia,
extraure matèria orgànica del mateix i seguir obtenint informació sobre
aquesta època a la ciutat.
jueves, 24 de agosto de 2017
MAQUIS I MASOVERS ALS PORTS DE MORELLA (3-5 NOVEMBRE 2017)
JORNADES MEMÒRIA HISTÒRICA
MAQUIS I MASOVERS ALS PORTS DE MORELLA
PORTELL DE MORELLA (CASTELLÓ)
3-5 de novembre 2017
Más información:
IX JORNADAS CIENTIFICAS DE LA AEAOF (La Rábida, Huelva), 19-21 octubre 2017
RECORDATORIO PRÓXIMO CONGRESO NACIONAL DE ANTROPOLOGÍA FORENSE.
Información en: congresolarabida2017@gmail.com
IX JORNADAS CIENTÍFICAS DE LA AEAOF, a celebrar en La Rábida, Huelva (España) 19,20 y 21 de Octubre de 2017.
jueves, 25 de mayo de 2017
GRUPO PALEOLAB Y LA RECUPERACIÓN DE LA MEMORIA HISTÓRICA VALENCIANA. LA FOSA COMÚN DE ONTINYENT.
Desde el año 2003 Grupo Paleolab se ha implicado en la búsqueda, recuperación, exhumación e identificación de víctimas de la Guerra Civil y la dictadura franquista en tierras valencianas y otras provincias de España.
Nuestras investigaciones han sido pioneras en la Comunidad Valenciana, un lugar cuando empezabamos poco propicio para recuperar los restos de quienes sufrieron la guerra y su feroz dictadura represiva posterior. Así, hemos podido intervenir y recuperar desaparecidos en muchas localidades valencianas y castellonenses (Benagéber, Albalat dels Tarongers, Paterna, Torrent, Aldaia, Segorbe, Portell de Morella y recientemente en Ontinyent).
El pasado día 19 de mayo de 2017 con la ayuda de los familiares, del Exmo. Ayuntamiento de Ontinyent y su Comissió per a la Recuperació de la memòria Històrica, así como de la Diputació de València pudimos recuperar los restos de diez represaliados en el cementerio de la localidad, fusilados en fecha 15/12/1939, enterrados en una fosa común y trasladados posteriormente a un nicho anónimo sin identificación, el número 266.
Muchas gracias a todos !!!!
Grupo Paleolab
XIV CONGRESO NACIONAL E INTERNACIONAL DE PALEOPATOLOGÍA
Grupo Paleolab recimienda el próximo congreso nacional de Paleopatología, que se celebrará en la Universitat d´Alacant del 8 al 11 de noviembre de 2017.
Más información en: https://inaph.ua.es/es/paleopatologia/
Facebook: https://www.facebook.com/XIVCNIPaleopatologiaUA/?pnref=story
Facebook: https://www.facebook.com/XIVCNIPaleopatologiaUA/?pnref=story
martes, 25 de octubre de 2016
Ritualiser, Gérer, Piller : Rencontre autour des réouvertures de tombes et de la manipulation des ossements (Université de Poitiers, Francia, 10-12 mayo 2017)
Más información: http://www.gaaf-asso.fr/rencontres/rencontre-autour-reouvertures-de-tombes-et-manipulation-ossements/
Après l’inhumation, l’intégrité de la sépulture peut être perturbée
de multiples manières et notamment par l’intervention des vivants. En
dépit du fait que la gestion de l’espace funéraire puisse souvent être
responsable de ces bouleversements, elle n’est pas la seule raison
poussant les hommes à remanier les sépultures. Selon les lieux, les
périodes et les espaces d’inhumation, les motivations sont très
diverses, sans qu’elles soient pour autant synonymes de destruction ou
d’outrage. Les professionnels de l’archéologie sont, de ce fait,
régulièrement confrontés à ces remaniements dont l’interprétation est
souvent fortement dépendante des conditions de fouille, des méthodes
appliquées à l’étude des tombes ainsi que des connaissances apportées
par d’autres types de sources (sources écrites, iconographiques,
ethnographiques …).
L’objectif de la 9ème Rencontre du GAAF, qui
se déroulera du 10 au 12 mai 2017 à Poitiers, est d’ouvrir les
discussions sur les remaniements de sépultures en s’interrogeant sur les
motivations des vivants et les moyens dont dispose l’archéologue pour
parvenir à leur compréhension. Ce colloque se veut international et
pluridisciplinaire de façon à confronter les expériences, les techniques
d’observations et les interprétations qui en sont faites par les
archéologues. La discussion s’articulera autour de trois sessions
abordant chacune un type de réouverture sépulcrale, depuis la période
préhistorique jusqu’à l’époque contemporaine. Ces types, sans être
exclusifs les uns des autres, regroupent les grandes actions pouvant
entrainer un remaniement de sépultures, à savoir : les actions autour de
la gestion de l’espace funéraire, celles démontrant une volonté de
pillage et donc de reprise du mobilier dans les structures et enfin les
actions interprétées comme cultuelles, souvent complexes à identifier.
Session 1 : La gestion de l’espace funéraire
Session 2 : Le pillage des sépultures
Session 3 : Les pratiques cultuelles
Pour
chacune de ces trois sessions, les communications seront axées autour
de réflexions portant aussi bien sur des points méthodologiques, en
précisant les outils et les observations nécessaires pour relever et
analyser ces phénomènes, que sur l’apport de l’étude des réouvertures de
sépultures dans la compréhension des populations du passé et de leur
rapport au mort.
Les posters privilégieront les études de cas de
façon à accompagner les questionnements soulevés au cours des
communications par des exemples précis.
Comité d'organisation : Astrid A. Noterman Mathilde Cervel
Comité scientifique : Frédéric Adam (Inrap, Archimède UMR 7044) Hélène Barrand-Emam (Antea-Archéologie, Archimède UMR 7044) Fanny Chenal (Inrap, Archimède UMR 7044) Valérie Delattre (Inrap, ArTeHis UMR 6298) Stéphane Rottier (Pacea UMR 5199)
Contact organisation: rencontre2017@gaaf-asso.fr
Suscribirse a:
Entradas (Atom)








