viernes, 8 de septiembre de 2017

La maqbara de Morella (ss. X-XI) i la troballa d´un cervell de fa 1.000 anys



Morella ha donat a conèixer aquest matí els primers estudis i conclusions de la troballa del carrer Verge del Roser amb una conferència a la Sala del Justícia de l’ajuntament. La xerrada Primeres evidències bioantropològiques d’època islàmica a Morella mostra com a partir dels cossos trobats s’han realitzat diferents estudis que mostren que la ciutat de Morella té una part de la seua història d’origen islàmic i que aquestos van estar assentats en aquest territori. A més data la troballa entre els anys 945 i 1020 i conclou que es tractava d’un cementeri situat fora de les muralles d’aquella època.
La xerrada ha estat a càrrec de l’arqueòleg morellà Ramiro Pérez, l’arqueòloga Elisa García-Prósper i el doctor Manuel Polo. Aquestos han comentat la forma en la que han treballat amb les restes trobades i les conclusions que han pogut extraure dels seus anàlisi. Així destaquen els estudis radiocarbònics per a datar els cossos amb molta precisió, els quals els ha realitzat un prestigiós laboratori americà. A més de la datació confirmada, també s’han donat a conèixer indicis de malalties que patien i quin tipus de dieta alimentària tenien.

L’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, ha destacat que “des que es va fer la troballa es va comentar que podien ser restes islàmiques, però havíem d’esperar als estudis per a concretar i ratificar si les primeres conclusions eren certes”. L’edil ha comentat que “amb la xerrada d’avui hem conegut més detalladament la troballa que es va fer i veure una part i època de la nostra història que no es coneixia fins ara”. Rhamsés ha recordat que “quan es va realitzar la troballa va generar molta expectació entre la població i els mitjans de comunicació, així, és molt important estudiar-la per a saber més sobre la història de Morella, per on han passat tot tipus de cultures i civilitzacions”. Finalment, Rhamsés ha volgut “agrair a Ramiro, Elisa i Manuel la seua tasca, la qual no ha acabat encara, per a mostrar-nos els secrets que amaga Morella en la seua història”.

Un cervell de fa 1.000 anys

La troballa arqueològica del carrer Verge del Roser ha destacat pel descobriment d’un cervell que s’ha conservat durant 1.000 anys. Aquest podria ser el més antic que s’ha trobat a la península amb un bon estat de conservació. En aquestos moments es conserva a temperatura constant entre zero i quatre graus i s’estan realitzant rèpliques en 3D per exposar i poder-lo estudiar. Tanmateix, els responsables estan valorant les diferents opcions que hi ha per a poder realitzar una biòpsia, extraure matèria orgànica del mateix i seguir obtenint informació sobre aquesta època a la ciutat.


jueves, 24 de agosto de 2017

MAQUIS I MASOVERS ALS PORTS DE MORELLA (3-5 NOVEMBRE 2017)

JORNADES MEMÒRIA HISTÒRICA 


MAQUIS I MASOVERS ALS PORTS DE MORELLA
  PORTELL DE MORELLA (CASTELLÓ)
3-5 de novembre 2017


Más información: 

IX JORNADAS CIENTIFICAS DE LA AEAOF (La Rábida, Huelva), 19-21 octubre 2017


RECORDATORIO PRÓXIMO CONGRESO NACIONAL DE ANTROPOLOGÍA FORENSE.

Información en: congresolarabida2017@gmail.com

IX JORNADAS CIENTÍFICAS DE LA AEAOF, a celebrar en La Rábida, Huelva (España) 19,20 y 21 de Octubre de 2017.

jueves, 25 de mayo de 2017

EL DOCUMENTAL m¡AQUÍ!s DE LICAN ESTEVE EN YOUTUBE CON MÁS DE 80.000 VISUALIZACIONES

LICAN ESTEVE HABLA DEL DOCUMENTAL m¡AQUÍ!s PREMIO DEL PUBLICO EN EL FESTIVAL FCC 2016

GRUPO PALEOLAB Y LA RECUPERACIÓN DE LA MEMORIA HISTÓRICA VALENCIANA. LA FOSA COMÚN DE ONTINYENT.


Desde el año 2003 Grupo Paleolab se ha implicado en la búsqueda, recuperación, exhumación e identificación de víctimas de la Guerra Civil y la dictadura franquista en tierras valencianas y otras provincias de España.  

Nuestras investigaciones han sido pioneras en la Comunidad Valenciana, un lugar cuando empezabamos poco propicio para recuperar los restos de quienes sufrieron la guerra y su feroz dictadura represiva posterior. Así, hemos podido intervenir y recuperar desaparecidos en muchas localidades valencianas y castellonenses (Benagéber, Albalat dels Tarongers, Paterna, Torrent, Aldaia, Segorbe, Portell de Morella y recientemente en Ontinyent).

El pasado día 19 de mayo de 2017 con la ayuda de los familiares, del Exmo. Ayuntamiento de Ontinyent y su Comissió per a la Recuperació de la memòria Històrica, así como de la Diputació de València pudimos recuperar los restos de diez represaliados en el cementerio de la localidad, fusilados en fecha 15/12/1939, enterrados en una fosa común y trasladados posteriormente a un nicho anónimo sin identificación, el número 266.

Muchas gracias a todos !!!!
Grupo Paleolab 

XIV CONGRESO NACIONAL E INTERNACIONAL DE PALEOPATOLOGÍA


Grupo Paleolab recimienda el próximo congreso nacional de Paleopatología, que se celebrará en la Universitat d´Alacant del 8 al 11 de noviembre de 2017.

martes, 25 de octubre de 2016

XX Congreso de la Sociedad Española de Antropología Física (Barcelona, UAB, 12 a 14 de julio de 2017)




Más información: http://www.seafbcn2017.com/

Ritualiser, Gérer, Piller : Rencontre autour des réouvertures de tombes et de la manipulation des ossements (Université de Poitiers, Francia, 10-12 mayo 2017)



Après l’inhumation, l’intégrité de la sépulture peut être perturbée de multiples manières et notamment par l’intervention des vivants. En dépit du fait que la gestion de l’espace funéraire puisse souvent être responsable de ces bouleversements, elle n’est pas la seule raison poussant les hommes à remanier les sépultures. Selon les lieux, les périodes et les espaces d’inhumation, les motivations sont très diverses, sans qu’elles soient pour autant synonymes de destruction ou d’outrage. Les professionnels de l’archéologie sont, de ce fait, régulièrement confrontés à ces remaniements dont l’interprétation est souvent fortement dépendante des conditions de fouille, des méthodes appliquées à l’étude des tombes ainsi que des connaissances apportées par d’autres types de sources (sources écrites, iconographiques, ethnographiques …).

L’objectif de la 9ème Rencontre du GAAF,  qui se déroulera du 10 au 12 mai 2017 à Poitiers, est d’ouvrir les discussions sur les remaniements de sépultures en s’interrogeant sur les motivations des vivants et les moyens dont dispose l’archéologue pour parvenir à leur compréhension. Ce colloque se veut international et pluridisciplinaire de façon à confronter les expériences, les techniques d’observations et les interprétations qui en sont faites par les archéologues. La discussion s’articulera autour de trois sessions abordant chacune un type de réouverture sépulcrale, depuis la période préhistorique jusqu’à l’époque contemporaine. Ces types, sans être exclusifs les uns des autres, regroupent les grandes actions pouvant entrainer un remaniement de sépultures, à savoir : les actions autour de la gestion de l’espace funéraire, celles démontrant une volonté de pillage et donc de reprise du mobilier dans les structures et enfin les actions interprétées comme cultuelles, souvent complexes à identifier.

Session 1 : La gestion de l’espace funéraire
Session 2 : Le pillage des sépultures
Session 3 : Les pratiques cultuelles

Pour chacune de ces trois sessions, les communications seront axées autour de réflexions portant aussi bien sur des points méthodologiques, en précisant les outils et les observations nécessaires pour relever et analyser ces phénomènes, que sur l’apport de l’étude des réouvertures de sépultures dans la compréhension des populations du passé et de leur rapport au mort.

Les posters privilégieront les études de cas de façon à accompagner les questionnements soulevés au cours des communications par des exemples précis.

Comité d'organisation : Astrid A. Noterman Mathilde Cervel
Comité scientifique : Frédéric Adam (Inrap, Archimède UMR 7044) Hélène Barrand-Emam (Antea-Archéologie, Archimède UMR 7044) Fanny Chenal (Inrap, Archimède UMR 7044) Valérie Delattre (Inrap, ArTeHis UMR 6298) Stéphane Rottier (Pacea UMR 5199)
Contact organisation: rencontre2017@gaaf-asso.fr